Les lesions: les grans enemigues-1

El 2006 la Maria ja va patir una lesió al peu que la va fer arribar a la disputa de Roland Garros molt curta de forma, doncs no va poder participar en competicions previes de terra batuda. Però aquella temporada no va ser castigada como ho seria a les posteriors. Guanyaria el Open USA i 5 competicions més.
El 2007 el va començar essent finalista al Open d'Austràlia, cosa que la va situar com número 1 del ranking WTA, va tenir que suspendre la seva participació a Tokyo, en els que van ser els primers síntomes de la greu lesió de l'hombre. Va jugar i parar sense poder agafar la forma fins que després de ser eliminada al US Open va decidir recuperar-se del tot i va abandonar la competició duarant 3 mesos. Encara va poder jugar un gran Masters, on va ser finalista.
El 2008 semblava que ja s´havia disparat cap a la glòria. Això ho feia pensar el seu joc impecable i implacable a Melbourne, on va guanyar el seu tercer grand slam sense perdre ni un sol set. Després va guanyar a Doha, però a Indian Wells es va ressentir del seu problema a l'hombre. Va seguir jugant, però cada vegada amb dolors més forts.